Hola hola!

En l’espai que us he presentat en les activitats anteriors, ara em toca identificar un dispositiu amb el qual les persones interactuen habitualment.

Així doncs, el dispositiu seleccionat que genera més interacció en aquest espai és el mirall, però compte! Podem dir que en aquest cas és una interacció especial, ja que certament genera una acció que es pot contextualitzar a l’entorn on es troben tant la persona usuària com el dispositiu, però aquesta interacció és provocada per la funció material (ja que permet el reflex de les coses), i no per la seva volumetria. A més, no es dur a terme únicament amb les persones, sinó que s’inclouen altres elements del context, com ara la il·luminació i la resta d’objectes i volums.

Ara bé, les dimensions habituals corresponen a l’amplitud de la paret on està col·locat. Però si les dades dimensionals del dispositiu les relacionem amb les mesures de les parts del cos que intervenen en la interacció, podem entendre que es regirien per la totalitat del cos humà.

Pel que fa al material, el mirall és un tipus de vidre opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep. En un mirall, un feix de llum paral·lel pot canviar de direcció completament i continuar sent paral·lel, podent produir així una imatge d’un objecte en la seva grandària i forma reals. I el seu ús és molt simple i intuïtiu: únicament cal posar-te al davant per veure el teu reflex.

A continuació, us adjunto una sèrie d’imatges de diverses instal·lacions artístiques amb el mirall com a protagonista, on es pot observar com aquest objecte modifica la visió dimensional de l’entorn, tot i reflectir la realitat. El mirall és un dispositiu que permet una gran varietat d’opcions, usos i interaccions.